Sóc la Mercè

MERCE-CONESA-BALLETDe petita havia volgut ser tantes coses… Crec que sempre he sigut una persona creativa; m’agradava molt la pintura i encara avui dibuixo el que veig i el que penso. Però el que realment em va omplir quan era petita va ser la dansa. La dansa clàssica. Em va permetre conèixer i entrar en contacte amb la música, els grans compositors … però sobretot em va ensenyar què és la disciplina, l’esforç i la tenacitat.

Potser, en el fons, he estat sempre inconformista. Crec que vaig estudiar dret per portar la contrària. De fet, volia ser corresponsal de guerra per poder testimoniar la crueltat i la injusticia. Recordo que la besàvia Emília em deia “de la guerra tothom en fuig i tu hi vols anar”. Vaig canviar el periodisme pel dret però les ganes de canviar les coses van quedar intactes. I així, vaig entrar en política, potser per casualitat, però moguda pel desig d’ajudar els altres i mirar de canviar algunes coses.

M’agrada molt una frase del Václav Havel:

Sóc partidari d’una política antipolítica, és a dir, d’una política que no sigui una manipulació del poder; la política de l’home i no la de l’aparell; la política des del cor i no des de la tesi; la política de la consciència humana.

MERCE-CONESA-AMB-AVIAQuan vaig començar, i encara avui, faig política amb la il·lusionant esperança de poder canviar les coses. Penso que només quan apliquem la política des del cor és quan pren sentit. Creure que la política funciona despullada de passió i d’emoció és un error. La política implica solucions i decisions però calen grans dosis també d’il·lusió i d’entusiasme, de capacitat de mobilització, de somnis i d’esperances.

Les ciutats han estat sempre al cor de la civilització i de la cultura i, al llarg de la història, han estat bressol de noves idees i innovacions que han significat progrés per la humanitat.

The Creative City (Charles Landry)

ELECCIO-MERCE-CONESAVaig venir a Sant Cugat quan encara estudiava. Va ser gràcies a la Gemma Rodó que vaig conèixer el Sant Cugat de debò. A través dels seus ulls vaig poder descobrir la història, les seves tradicions, les seves famílies… Així vaig anar estimant aquest poble, avui el meu, i la seva gent.

Estimo Sant Cugat. Des del maig del 2011, tinc l’enorme privilegi de ser alcaldessa de la ciutat. Una tasca que he exercit amb grans dosis de responsabilitat i d’il·lusió. Sóc conscient que som en temps difícils, i justament per això hem d’estar absolutament pendents d’aquells que tenen més dificultats i hem d’afrontar els reptes que ens vénen amb valentia i empenta. Així ho hem fet fins ara. Amb rigor i prudència. Perquè l’obligació dels governants és administrar un patrimoni que és de tots i fer-ho amb transparència.

MERCE-CONESA-AVIHem de continuar ajudant les famílies així com els col·lectius més necessitats i hem de seguir treballant per posar les condicions idònies per atraure talent i ajudar les empreses a crear ocupació i generar riquesa. Sant Cugat és la ciutat dels meus fills, on han nascut, on estan creixent, on són feliços i on vull que tinguin oportunitats per aprendre, estudiar, gaudir i viure amb plenitud.

Sant Cugat és plena de gent anònima que fent d’alcaldessa he tingut el privilegi d’anar coneixent. Persones orgulloses del seu origen, siguin d’aquí o nous santcugatencs, i disposades a treballar per millorar la seva ciutat. Aquest és un gran actiu, un capital social molt valuós que tinc la ferma voluntat de cuidar, ampliar i promoure. Les ciutats es fan quan hi ha un projecte col·lectiu. El nostre es diu Sant Cugat!