Aquestes eleccions municipals, a Sant Cugat, tindran més que mai, nom de dona. És un fet encara insòlit i poc comú al conjunt de pobles i ciutats de Catalunya on encara avui som una minoria les dones que encapçalem llistes electorals. Un fidel rèflex que encara avui, al segle XXI, ens queda molt de terreny per recòrrer en el món de la política, dels negocis o de la ciència, per exemple. De les 10 candidatures que seran presents en aquests comicis locals, 5 estan liderats per dones: Mireia Ingla (ERC), Roser Casamitjana (ICV), Núria Gilbert (CUP), Rosa Maria Caballé (SI) i jo mateixa (CIU).

Dones de tots els temps han aportat a la política una manera de ser i de fer diferent. Deia Michelle Bachelet – primera presidenta de Xile – que “Quan una dona entra en política, canvia la dona; quan hi entren moltes dones, canvia la política.” I en això estem. Avui tenim a Catalunya 135 alcaldesses (el 14’5%), tot i que és un percentatge que cal millorar. Aquesta dada ens dóna compte, però, del camí que hem recorregut des de l’1 de gener de 1934, ara fa 80 anys, quan Natividad Yarza Planas fou escollida alcaldessa de Bellprat i esdevingué, així, la primera dona alcaldessa a Catalunya.

L’autèntica revolució és avui prendre els llocs de decisió. Si mirem enrere podem dir que aquesta altra manera de fer política ja és una realitat. L’organització política és bàsicament masculina. No es tracta sols d’un fet numèric, que hi hagi més homes que dones, sinó estructural. Al cap i a la fi el sistema democràtic es va construir amb l’exclusió de les dones, que no podien ni votar. Avui persisteixen les inèrcies i els mecanismes pels quals als homes els és més fàcil accedir al poder. És una qüestió d’organització, d’uns patrons fortament consolidats, de cultura política. La irrupció de les dones en la política pot trencar aquests mecanismes. No sols implica igualar les oportunitats, sinó accedir als llocs de decisió. Suposa transformar les bases organitzatives i culturals de la societat.

Avui encara perviuen importants desigualtats retributives entre homes i dones. Els darrers informes sobre l’esquerda salarial demostren que la diferència de sous no disminueix amb el temps, al contrari, s’ha intensificat a causa de la crisi econòmica i a Espanya és avui del 19% segons l’Eurostat. Cobrem menys però estem millor preparades, quina paradoxa. L‘informe també assenyala que les dones tendeixen a tenir un nivell d’estudis més alt que no els homes ja que un 60% de graduats acadèmics són dones. Les dones som el 60% de les llicenciades i en canvi el nostre talent es va perdent perquè hi ha una tendència a ocupar càrrecs de menys influència i sense gaires possibilitat d’ascendir. De fet, tal i com senyala l’Observatori Dona i Empresa, només el 29% de les empreses, tenen alguna dona en el seu consell de d’administració, 13% en el cas de les empreses amb més de 250 treballadors.

Ens toca ara fer el salt i accedir als llocs de representació, de decisió, als consells d’administració, a les alcaldies, als parlaments i als governs de l’Estat. Ens toca ser protagonistes d’un temps nou, d’una societat nova i una nova manera de fer política.