El projecte europeu està fracassant. Hi ha paràlisi, una paràlisi provocada per la por. Em decep profundament. Aquests “homes d’Estat”, els que estan al capdavant de les institucions europees en aquests moments, demostren un nivell, si més no, qüestionable. Tenen por. Por a allò desconegut. Por a poder atendre allò més bàsic, com són els drets humans i els drets més essencials de les persones.

El passat dimecres vaig participar a la reunió del Comitè per a l’acollida de persones refugiades. La trobada, entre diferents representants de l’Ajuntament de Barcelona, la Generalitat, les diputacions i representants d’entitats socials, va concloure amb la signatura d’ un document conjunt que exigeix actuacions concretes i on fem un front comú per abordar la crisi humanitària.

Merce_Conesa_reunio_Refugiats

Als pobles, a les ciutats, estem preparats. Treballarem donant la cara, com sempre hem fet. És des del món local on es poden mantenir els llaços dels pobles, mentre que els estats defensen interessos propis. Els municipis estem “a punt” per acollir els refugiats. Hem de poder donar resposta a aquesta crisi sense precedents i d’aquesta magnitud.

Sant Cugat està preparada per acollir refugiats. La nostra ciutat va constituir la Comissió operativa de Síria, un espai de coordinació entre administració (Ajuntament, Xarxa de salut, ocupació…), entitats (Creu Roja, Cáritas, Xarxa ONG’s…) i partits polítics municipals per tal de coordinar les actuacions. Tenim dissenyat un pla d’acció on contemplem des de la vivenda, la formació en l’idioma i alfabetització, el lleure, la cultura, prestacions de salut… Fins ara, la Comissió compta amb un grup de 45 persones voluntàries que s’han ofert específicament pel suport en l’acompanyament a les persones refugiades, així com l’Oficina de Voluntariat, que gestiona un volum important d’oferiments (539 persones l’any 2015), el Banc del temps i els Voluntaris per la llengua.

No hem de pensar tant en la quantitat de persones que poden arribar sinó en els serveis i la qualitat de vida que els hem d’oferir. I a Sant Cugat estem preparats.

Entenc que posar en marxa aquest pla pot anar acompanyat d’alguna crítica sobre situacions difícils que encara pateixen algunes famílies al nostre país. A ells els seguirem acompanyant amb les polítiques socials i els ajuts que formen part del nostre estat del benestar. No obstant això, crec que no podem tancar els ulls davant l’obligatorietat de complir amb la nostra responsabilitat, tant ètica com jurídica. Perquè si algú no vol que sigui ètica, ho és jurídica, ja que legalment hem de garantir asil a les persones que fugen de conflictes armats. I no ho estem fent.