Un clam unànime a favor del dret a decidir.

Avui serà una Diada exepcional. Aquesta tarda, pels carrers de Barcelona, tornarem a demostrar la voluntat ferma d’un poble. Que el camí engegat no és la dèria d’uns, sinó el sentir majoritari d’un poble que crida “Democràcia”.

Ens trobem en una de les cruïlles més decisives per al rumb del nostre país. Ara ja no s’hi val a adoptar una còmoda ambigüitat de mitges tintes. Ara és el moment de prendre decisions fermes i inequívoques.

Com les que està prenent el govern de Catalunya que té la ferma voluntat de posar les urnes al carrer el proper 9 de novembre. Un compromís que va adquirir amb el poble català, el president (alcapdavant) i el govern de Catalunya.

I així s’està fent.

És ara o mai.

Volem i mereixem ser tractats com un poble adult.

Podem i volem ser responsables de les nostres decisions.

Volem i Demanem poder consultar el poble català sobre el nostre futur col·lectiu.

Patriotes: el catalanisme cívic, constructiu i pacífic fa por. Continuem doncs sent cívics, constructius i pacífics, com hem fet tota la vida. Com us deia, la nació que som, el país que construïm, és de tots i totes. El món ens mira. Cap Estat del món pot desoir el clam de “Més Democràcia”.

El dret a decidir no ha de fer por. Les urnes democràtiques no han de fer por perquè no podem posar límits a la democràcia.

El dret a decidir no és cap confrontació, com alguns també ens volen fer creure. El dret a decidir també és cívic, constructiu i pacífic. I per damunt de tot, el dret a decidir és democràtic.

Catalunya té voluntat, té talent, té orgull, té institucions, també té errors, però té quelcom millor: ens té a tots plegats. Aquesta és l’autèntica força del procés. LA GENT.

Per tant, tenim raons suficients perquè el poble català segueixi endavant. Hem de seguir endavant!

Com ha passat tantes vegades en la relació entre Catalunya i Espanya, allò que és normal, allò que en altres països superen amb política, aquí ha esdevingut un mur infranquejable.

La democràcia no pot ser mai el problema i és gairebé sempre la solució. En els països normals, la solució és VOTAR. Com fan a la majoria de democràcies consolidades: la Gran Bretanya, Suïssa o el Canadà.

El debat sobre la legalitat d’aquesta consulta és absurda. I ho és perquè la legalitat només depén de la voluntat política. La consulta serà legal perquè surt d’una àmplia majoria política que representa una àmplia majoria social.

És una llei legitimida. Té cobertura legal i gaudeix d’un ampli suport polític i (més important): social.

La llei sempre, sempre, ha de servir a la societat. Mai una societat ha de servir a les Lleis.

Com us deia el món ens mira. Per això és tan important que fem les coses BÉ. Que les fem amb SENY. No ens podríem pas permetre ara una relliscada.

Avui, 11 de setembre de 2014, tornarem a donar un exemple al món sencer d’excel·lència democràtica i de perseverança col·lectiva.

Però sobretot, sobretot, no deixeu que ens enredin. I sobretot, no deixem que ens separin.

Per afrontar aquest procés històric, hem de prendre consciència, tots, de la importància d’estar units. Per damunt de tot, de qualsevol sigla, de qualsevol divergència menor, i pensar el futur en clau de país.

Hem de saber estar a l’alçada. El moment ens ho demana. I per més gesticulació que facin alguns, el que compta, de debò, és que, arribats el moment, ens arramaguem tots i pensem que ens estem jugant el futur col·lectiu de tota una Nació.

El govern ha fet les passes que havia de fer. Ara, ens tocarà a tots – partits i societat civil – donar una resposta UNITÀRIA.

Tenim tres grans valors que ens amparen: unitat, civisme i democràcia. I tenim molt clar que l’horitzó d’un nou país pot ajudar a trobar l’encaix definitiu de Catalunya com a nació dins d’Europa i del món.

Que un nou país pot ser la solució a molts dels problemes socials i econòmics que estem patint.

Que un nou país pot modificar les velles estructures de poder que s’arrossegueM des de fa massa temps a Catalunya.

Que un nou país pot i ha de desterrar la corrupció.

Que podem fer foc nou i omplir-nos els pulmons d’aire net per convertir-nos en un país modern, ple d’oportunitats i sobretot, sobretot: socialment just.

Que avui sonen més necessàries que mai aquelles paraules d’Enric Prat de la Riba, impulsor de la Mancomunitat de Catalunya (que enguany celebra el seu centenari): “No volem que ens governin, volem governar-nos”.

Visca Sant Cugat i visca Catalunya!