Quan una dona arriba a un lloc, comença a canviar alguna cosa. Quan arriben moltes, canvien les coses de veritat.

Ahir vaig assistir a la 8ª Jornada de la Xarxa de Dones Emprenedores de Sant Cugat i m’agradaria compartir unes reflexions pràctiques sobre la dona en el món laboral. 

FullSizeRender

Deia Mª Aurèlia Capmany  “Jo sóc de les que he ‘assassinat’ a l’àngel de la llar però m’ha costat molt fer-ho”.  Certament, fer el canvi i incorporar-se al món del treball  provoca, sovint,  un mal viure entre què se suposa que hauríem d’estar fent i què volem estar fent, amb les nostres ambicions i capacitacions.

 Actualment crec que, en comptes de voler “assassinar” aquest “espai llar”,  hem de reivindicar el dret a desenvolupar-nos a través de la nostra carrera professional.  La feina no ha d’anul·lar l’espai familiar o personal. I això ho hem de poder garantir a través de lleis, com la de la reforma horària, i amb una conciliació adequada. Alhora, hem de trencar el menysteniment que ha tingut la dona i que ha estat relegada a posicions considerades secundàries.

 L’anàlisi de la situació econòmica, política i social de l’avenç de la dona al món  genera certa frustració.  La cultura paternalista, la religió,  estan marcant tant al món,  que és difícil arribar a grans consensos.  Les dades de pobresa, de maltractament, de violència… s’identifiquen amb cara de dona.  Els patrons i les pautes que vivim, segueixen sent masclistes o paternalistes.  I no estic d’acord que la lluita contra aquests estereotips se l’adjudiquin determinades dones amb una ideologia política molt concreta. Perquè n’hi ha d’altres, que ni som antisistema, ni ens agrada la desobediència, que rebutgem viure en un món paternalista. Dones que ens arremanguem cada dia i que, a la pràctica, estem tombant aquests estereotips,  sortim poc als mitjans de comunicació. De nosaltres ja “s’espera” que fem això.

 A Europa tenim moviments molt interessants i podem dir que hem avançat una mica.  Podem fer un balanç positiu però no podem afluixar.  “L’home de la teva vida” hem de ser nosaltres mateixes, en el sentit de capacitar-nos per tirar endavant un projecte professional propi. Hem de “tirar” individualment,  tinguem a qui tinguem al costat.

 L’Observatori dona i empresa de la Cambra de Comerç de Barcelona és l’únic observatori que treu dades concretes i exactes de què està passant. En l’àmbit de la formació, ens indica que la dona té més estudis i una formació clarament superior a la dels homes. Un 56% de titulats universitaris són dones i, a més,  tenim menys fracàs escolar (del 18% enfront del 27% dels homes).  Per tant, les possibilitats, hi són. Les capacitats, també. Però… què passa al mercat laboral? Que ens trobem la bretxa salarial de gairebé un 20% inferior de sou respecte dels homes.  El mateix passa amb les pensions, que són un 31% més baixes en les dones que en els homes.  I ja no parlem dels llocs de direcció, on el nombre de dones que ocupen un lloc de direcció és un 45% inferior al d’homes. I aquest percentatge no ha variat des del 2005!

 Hem de tenir mentalitat de conquesta, però no només per un tema d’ego personal, sinó perquè quan una dona arriba a un lloc, comença a canviar alguna cosa. Quan arriben moltes, canvien les coses de veritat.

3 febrer, 2017|Reflexions|